martes, 30 de julio de 2013

LA VENGANZA DEL ANARQUISTA: O DICHO DE OTRO MODO, LA VENGANZA DEL ANARQUISMO CONTRA LOS ANARQUISTAS.



El anarquismo está por todas partes. Los únicos que no se dan cuenta son los anarquistas (bueno, excepto algunos).

Son muchas las razones por las que la era de la acción global puede ser considerada la venganza del anarquista, pero sin duda los indicios más claros parecen flotar en el aire.

Los principios organizativos de las asambleas generales del movimiento Occupy son resultado directo del anarquismo (en especial de las tendencias desarrolladas en España) y su interés por aquellos métodos de organización que dejan de lado lo jerárquico y favorecen el consenso. Este subyacente ethos de rechazo a las jerarquías, la puesta en valor del consenso y la inherente paranoia ante el poder y todos sus frentes (tanto el gubernamental como el corporativo) son pistas claras de la influencia anarquista. Hoy en día nos rodean tantos métodos propios del anarquismo que resulta difícil reconocerlos como tales, ya que en el transcurso de los últimos quince años han comenzado a permear las condiciones de vida urbanas.

Friedrich Nietzsche afirmaba que es el hacer lo que define al hacedor, y ningún otro argumento tiene más valor que este en las estrategias desplegadas por los anarquistas lifestyle.

miércoles, 24 de julio de 2013

SOCIOVERGENCIA Y CORRUPCIÓN



El sistema catalán de salud  es una de las mejores creaciones de la democracia. Y puede autodestruirse no solo por los recortes y las progresivas privatizaciones también por el pozo sin fondo, o si lo prefieren los fondos de reptiles, de la corrupción. Una corrupción que funciona por medio de dos círculos viciosos, nunca tan bien dicho. Uno entre sector público y sector privado. El otro entre convergentes y socialistas. Una expresión muy visible de ello es como los cargos públicos pasan fácilmente al sector privado sobre el cual tenían responsabilidades y al contrario, como es el caso del conseller actual. Y también, y es lo más curioso, es muy frecuente que si cambia el gobierno algunos cargos nombrados por los socialistas son substituidos por convergentes y viceversa,  pero los cesados pasan a otro cargo público dentro del ámbito sanitario. Pasó tanto con los gobiernos convergentes como con el tripartito. El partido hegemónico siempre se reservará la consellería correspondiente.

La corrupción es un cáncer de la política. Genera descrédito y desconfianza de la ciudadanía en las instituciones, desmoraliza a los trabajadores de los servicios públicos, corrompe a los proveedores que deben convertirse en corruptores  y facilita la entrada en el circuito a empresarios delincuentes, facilita los procesos de privatización y a la larga afecta al conjunto de los ciudadanos contribuyentes que deben optar entre pagar servicios básicos como la sanidad o la educación al sector privado o aceptar la progresiva degradación de los servicios públicos que acaban siendo residuales. La corrupción sociovergente en la sanidad no solo es corrupción, es un atentado directo a la calidad de vida de los ciudadanos.

lunes, 22 de julio de 2013

«QUÈ ÉS LA POLÍTICA?», XERRADA A CÀRREC DE QUIM BRUGUÉ




«QUÈ ÉS LA POLÍTICA?»,
 XERRADA A CÀRREC DE QUIM BRUGUÉ

Terrassa, dimarts 19 de febrer de 2013

Primera sessió del «Curs de cultura política» organitzat per 
Cultura -15M Terrassa i Grup d'Opinió d’Amics de les Arts



CONVERGENCIA, ENVUELTA EN DINERO SUCIO




[...]. Dentro de unos meses, se sentarán en el banquillo 17 acusados, conspicuos representantes de la burguesía catalana y altos cargos de su principal representación política, CDC. Pero, previamente, debe describirse el marco histórico en el que situar este acontecimiento.

En los días pasados, han saltado a los medios dos noticias. Ester Quintana, que perdió un ojo por una pelota de goma disparada por un mosso d’esquadra, ha dicho: «Las balas de goma son antidemocráticas» y, tan grave como lo anterior, nadie ha respondido de esa agresión gravísima y Ester no ha percibido ninguna indemnización. En otro orden de cosas, los partidos mayoritarios de Catalunya, incluido el PSC, han impedido que Agustí Colom, economista de prestigio, vuelva a la Sindicatura de Comptes porque, en su día, destapó la corrupción en la sanidad catalana. Una vez más, los partidos amparan a sus corruptos y rechazan a quienes pueden denunciar la corrupción. Aquí no ha habido «España contra Catalunya», simplemente Catalunya se devora a si misma.

martes, 9 de julio de 2013

JUDICI PER LES TORTURES A MÒNICA




Mònica Ramírez, veïna de Terrassa, tornava cap a casa seva la nit del 12 de maig del 2007 acompanyada d'un amic, quan dos policies la van aturar, la van increpar i, segons denuncia, la van agredir reduint-la a terra davant la porta d'un garatge. Pel que sembla, els dos agents municipals, del Grup d'Intervenció Especial (GIE), van reaccionar malament al fet que l'acompanyant de la Mònica hagués llençat una burilla prop del seu cotxe patrulla. La detenció, segons la Mònica, va derivar en les agressions in situ i unes de posteriors a l'hospital on la van traslladar, la Mútua de Terrassa, per fer-li un informe mèdic de lesions.

Els fets han conduit aquest mes de juliol a la Mònica i als dos agents al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Barcelona. Mònica s'enfronta a una pena de 3 anys de presó per atemptat contra l'autoritat i per lesions, ja que els policies en qüestió van denunciar haver estat ells víctimes de la resistència de la detinguda. Per contra, els agents encaren el judici acusats de delictes de tortures i contra la integritat moral de la Mònica, fet pel qual se'ls demana 2 anys de presó i 12 d'inhabilitació del seu càrrec.

A tot això se li suma l'acusació particular de l'Associació Memòria contra la Tortura contra els agents, un gest que serveix per vehicular el recolzament de les plataformes i entitats locals i dels col·lectius antirrepressius, que qualifiquen els fets de persecució política contra una persona significada dins els moviments socials locals. Mònica Ramírez és activista del moviment okupa i membre de col·lectius com Acció Autònoma o el Kasalet.

L'advocada de la defensa, Paula Arce, explica que les agressions es van repetir en diversos moments aquella nit. Primer de tot, un cop la van detenir, quan assegura que la van empènyer contra la porta d'un garatge i que després la van colpejar al terra. En acabat, la van dur a la Mútua de Terrassa per fer-li l'informe mèdic i allà, segons relata la defensa, la Mònica es va posar nerviosa perquè va veure com els policies també demanaven informes de lesions. En abordar els policies per demanar-los explicacions, l'haurien tornat a reduir a terra i agredir-la. Finalment, Arce denuncia que també al cotxe patrulla la van agredir frenant el vehicle de manera brusca i provocant que la detinguda, emmanillada, impactés contra la mampara de protecció. En tot moment la van humiliar, remarca Arce, mentre afirma que es van burlar i riure de la seva clienta contínuament. 

La versió dels policies és que, en tot moment, va ser la Mònica qui es va mostrar agressiva i qui, amb la seva resistència, va lesionar els agents. Dels fets succeïts a l'hospital no en parlen. 


Les plataformes que donen suport a l'acusada demanen l'absolució de la Mònica i, a més, exigeixen la dissolució de la unitat que integraven els policies, el GIE, al qual acusen d'haver perpetrat en altres ocasions abusos policials. Per altra banda, denuncien que s'hagi tardat sis anys en celebrar el judici, cosa que atribueixen a la impunitat de què asseguren que gaudeix la policia.

Els agents implicats en el cas de la Mònica amb número d’identificació 153 i 272 també estan acusats de maltractaments en un altra actuació polèmica del passat 12 de maig d’aquest any. Els fets es van produir al centre social Ateneu Candela i, arran d’allò, nou persones van presentar una denúncia per maltractaments i lesions degudament acreditades. Aquesta coincidència mostra, en paraules de Francesc Argemí, que els abusos «no són un fet aïllat i cal la dissolució del Grup d’Intervenció Especial (GIE)».